Àtoms prestats

El meu cos es compon d’àtoms prestats. Els ingereixo o inhalo, i passen a formar part del meu cos, fins que són rebutjats.
És a dir, que el meu cos és prestat.
El meu jo, el meu ser, probablement no sigui prestat. Però la resta sí.
Llavors, si sóc prestat, hauré de retornar-ho algun dia.
Què passarà?
Els àtoms seguiran per aquí, passaran a formar part de l’atmosfera, dels cucs, d’altres bestioles… i el meu jo suposo que també seguirà per aquí. Per què hauria d’esfumar-se, desaparèixer?
El meu cos és per tant una combinació temporal d’àtoms, que NO SÓN MEUS. Per tant, tenim poca importància. És només el meu ego que li dóna una importància desmesurada a alguna cosa que no la té.
El que té importància és el temps que tenim prestats aquests àtoms. Podem malgastar aquest temps des de la inconsciencia, o podem venerar-ho a cada moment, sent lleials al nostre ésser, al qual tan generosament han estat prestat alguns àtoms – per poder expressar-se/actuar/exposar/ confrontar el nostre ésser amb el món que ens envolta (i que també consta d’àtoms prestats).