Si normalment se sol associar el patiment de la migranya al dolor intens, les nàusees, i la incapacitat de portar una vida social normal, també cal tenir en compte que la por constant al següent atac de migranya influeix decisivament en el patiment del pacient: El conjunt d’aquestes experiències produeixen un estat d’estrès que amb el temps esgota al pacient, reduint la seva resistència cap a les adversitats de la vida. Això pot portar a un estat de depressió i angoixa, que al seu torn té repercussions negatives sobre la malaltia.
Des d’aquest enfocament, podem observar 2 condicions que han d’ajuntar-se perquè es produeixi un atac de migranya:
Primerament, ha d’haver-hi un detonant. Com a detonant entenem un factor ambiental, que desencadena en el cos un estat d’estrès més o menys intens. Tales detonants poden ser de naturalesa molt diversa:
Pot ser un factor clarament físic…
- La ingesta d’un aliment mal tolerat (el més freqüent: l’alcohol, però també pot tractar-se d’intoleràncies a la lactosa, o a gluten, per nomenar els més comuns).
- Un trauma cranial, del que de vegades solament queda una cicatriu, un teixit fibrilar, el qual si guareix malament, crea un teixit fibrós que pot ser l’origen de la dolència.
- Una reacció hormonal: Moltes dones sofreixen els atacs de migranya al voltant de la menstruació, i freqüentment, els atacs es redueixen o fins i tot desapareixen en la menopausa. En altres casos, la migranya s’inicia durant la menopausa.
- El canvi del temps: l’augment o la reducció de la pressió ambiental, les variacions de temperatura, i fins i tot els canvis de la humitat atmosfèrica poden crear estrès en persones meteorosensibles.
- Irregularitats en el somni: La falta continuada de somni pot ser un detonant per a la migranya, però també s’observa que un excés de somni pot tenir el mateix efecte.
… i pot ser un factor emocional:
- Una situació laboral incerta
- Un conflicte personal a nivell familiar o laboral
- Una sensació contínua de por, angoixa, o ansietat.
Generalment no sol donar-se un sol detonant, sinó un compendi de diferents factors que s’ajunten a l’hora de produir l’estrès corporal.
En segon lloc, ha d’haver-hi la predisposició del pacient a patir migranyes. Molta gent pateix dels detonants a dalt descrits, sense arribar mai a patir una migranya. Encara no se sap amb certesa per què unes persones pateixen migranya (al voltant del 10% de la població a Europa) i unes altres no. Tampoc s’ha acabat de definir amb claredat què passa exactament durant un atac de migranya. Existeixen diverses hipòtesis (la teoria vascular, la teoria neurogénica, la teoria de la hiperirritabilitat), les quals intenten cadascuna explicar l’origen de la dolència i trobar un tractament atenint-se als factors fisiològics descrits.
No obstant això, la qual cosa sí es pot determinar amb claredat, són tres factors físics comuns en totes les persones que sofreixen migranyes:
- El pacient presenta un esgotament general, marcat per un nivell energètic baix.
- L’estrès físic creat pels diferents detonants, porta a restringir la respiració i a tibar el cos, especialment a la zona de l’esquena alta, les espatlles i el clatell. El pacient redueix el flux sanguini cap al cap, i augmenta la seva susceptibilitat cap al dolor.
- El pacient presenta una hipersensibilitat en la superfície del crani, front, i zona al voltant de l’ull afectat; el tacte en punts específics genera un dolor i una experiència molt semblada a la migranya.
Òbviament, el primer pas per al tractament de migranyes serà investigar els diferents detonants i, una vegada determinats, actuar sobre ells.
No obstant això, quan les detonants no són clars, o no es pot actuar sobre ells, proposem el següent tractament de la migranya.
Treballem en 2 línies paral·leles:
Millorar la condició física del pacient de la migranya: Mitjançant tècniques de respiració, tacte i atenció el client aprèn a deixar anar els esforços i les tensions generats per l’estrès corporal i anímic. Millora el flux sanguini, puja el seu nivell energètic, i es redueix la sensibilitat cap al dolor.
Treball amb la hipersensibilitat cranial: A mesura que el pacient recupera la capacitat de relaxar-se i respirar amb profunditat, es treballa sobre els punts hipersensibles en el crani, front i al voltant de l’ull afectat. Aquest treball sol resultar bastant dolorós, atès que es toquen punts que generen un dolor similar al de la migranya. No obstant això, el pacient aprèn a relaxar-se amb el dolor, amb la qual cosa el cos aconsegueix desensibilitzar les zones afectades.
Quins resultats calen esperar?
La migranya és una condició crònica. El cos del pacient s’ha habituat al llarg dels anys al patiment de la migranya, creant tot un conjunt d’esforços i tensions que en part sostenen el patiment de la migranya i dificulten la recuperació. Per tant, el temps necessari per deixar de patir migranyes variarà molt en funció de la persona: la seva situació personal, la seva capacitat de recuperació física, i la seva capacitat d’aplicar l’après en la seva vida quotidiana.
Així i tot, podem constatar una millora de la condició en gairebé la totalitat dels pacients després de 4 sessions consecutives. Aquesta millora s’observa com una reducció de la freqüència, de la intensitat, i de la durada dels atacs de migranya.
Per deixar de patir migranyes, aquestes 4 sessions poden ser suficients per un 60% dels pacients, arribant a controlar els atacs de migranya.
Un altre 25% dels pacients requerirà una segona tanda de 4 sessions al cap de 2 o 3 mesos, i possiblement una tercera tanda al cap d’un altre període similar.
Per al restant 15% dels pacients, l’aprenentatge per deixar de patir de la migranya requerirà un procés de recuperació continuat que pot durar de 6 a 12 mesos.