Totes i cadascuna de les nostres febleses comprenen una immensa quantitat d’energia. L’experimentem com a feblesa, perquè no estem preparats per estar amb aquesta energia. Intentem estar a resguard d’ella, lluitem amb ella, la ignorem, fugim d’ella. I és aquesta actitud la que ens afebleix.
Quan acceptem estar tristos, ferits, tenir dolor, estar espantats – sense estar ocupats amb això en la nostra ment – cada vegada que acceptem SER el que sigui nostra realitat, aquesta immensa quantitat d’energia pot començar a fluir: Ens pot sacsar, ens pot espantar, ens pot ferir. Però sigui el que sigui, serà intensa. I ens donarà el poder d’anar a per el que vulguem.